Un viatge pel món de la producció

Categories: Pelis, Música i multimedia.

Fes memòria, pensa en totes aquelles pel·lícules que has vist al llarg de la teva vida i prova d’imaginar el seu procés de creació. Pensa en el treball de l’escriptor, els guionistes i els directors; valora l’esforç dels organitzadors del càsting, del productor i dels artistes. Molt bé, ara sitúa la pel·lícula en un espai, ho aconsegueixes?

La veritat és que és quasi impossible reconèixer que s’amaga darrere de cada escena, personalment, jo abans desconeixia com s’ho feien els productors per aconseguir unes representacions tan verossímils. Porto setze anys de la meva existència menjant-me “el coco”, creient que tot era fals i que s’utilitzava sempre el recurs de la paret verda, tot i això, dijous vint-i-quatre vaig descobrir que estava bastant equivocada.

 

 

Observeu les imatges d’aquí dalt, no veieu en elles cap relació? Torneu a mirar.

Si us hi fixeu, dos de les quatre fotos són l’espai original i les altres l’escenari modificat per adaptar-lo a l’escena. El passadís pertany a la gran pel·lícula de Bayona, Un monstruo viene a verme” mentre que la segona és la cuina del vaixell de Rec 4, Apocalipsis. En els dos casos, el director utilitza un espai real com és l’hospital del tòrax. Modifica cadascuna de les sales segons les seves necessitat aconseguint un resultat extraordinari i, a més a més, sense utilitzar la tècnica de la paret verda i aprofitant la màgia d’un edifici antic mig abandonat. Aquestes dades, abans desconegudes per a mi, les vaig descobrir dijous al centre d’audiovisuals de Catalunya a Terrassa en una visita organitzada per Cluster, als quals estic molt agraïda per haver-me introduït en aquest món tan atractiu i, alhora, complicat que és el de la producció cinematogràfica, on visitàrem tot l’espai amb els seus edificis pertanyents.  

Un cop allà, també vam veure diferents platons, entre ells, el que està utilitzant avui en dia la televisió espanyola per gravar el programa musical Operación Truimfo. L’experiència? No tinc paraules per descriure-la. Única? Inolvidable? Sensacional? Existeixen milers d’adjectius en la nostra llengua i no n’hi ha cap que descrigui a la perfecció el que vaig sentir. T’has parat a pensar mai com funciona tots aquells programes que veus a la televisió? Conèixes quantes càmeres, micròfons i altaveus es necessiten? Quanta corrent elèctrica es gasta? Doncs bé, això i més és el que vaig aprendre amb Cluster al Parc Audiovisual de Terrassa en una visita on van sortir a la llum totes les dificultats tècniques i creatives dels productors, la necessitat de sang freda i la importància de l’organització en qualsevol treball o activitat.

En conclusió, tot el món audiovisual que ens envolta és molt més que una pantalla emetent sons i imatges; és la suma d’hores i hores d’esforç i dedicació de centenars de persones. Des de nens, hem d’aprendre a valorar i respectar el temps i el treball de tots aquells que fan del nostre dia a dia una aventura. És la funció de les mamis, papis, professors, entrenadors, família i, sobretot, dels propis nens desenvolupar la nostra capacitat d’autosuperar-nos per fer del nostre creixement un camí de respecte i amor.

 

A Petit Explorador, podeu gaudir d’aquesta aventura amb la nostre activitat per escoles de Grava la Teva Pel·lícula

 

 

Fotogràfies: Júlia Iza

Ana Rubió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *