La ceguesa en els nens

Categories: Tallers i Activitats amb nens.

Sabíeu que el 80% de la informació necessària per a la nostra vida quotidiana implica l’òrgan de la visió? Això suposa que la majoria de les activitats que desenvolupem les aprenem o executem basant-nos en informació visual.

La visió representa, d’aquesta forma, un paper central en l’autonomia i desenvolupament de qualsevol persona i, especialment, durant el desenvolupament infantil. Avui al Petit Explorador volem oferir-vos algunes recomanacions davant dels nens amb ceguera:

Relacions:

En general, a la majoria de les persones, quan tractem amb una persona amb deficiència visual, ens falten recursos per relacionar-nos d’una manera còmoda amb ella.

Com ens dirigim a ella? Podem preguntar-li per la causa de la seva deficiència? Cal evitar determinades paraules per no ofendre-la?… En general, el tracte amb una persona amb deficiència visual no té per què diferir del que tenim amb una altra persona. Simplement hem d’anar amb compte per no ficar la pota.

Respecte:

El respecte a la persona amb deficiència visual s’ha de reflectir entre altres coses en:

  • Preguntar abans d’oferir ajuda. El fet que una persona tingui una deficiència visual no ha de portar-nos a suposar que necessita de la nostra ajuda.
  • No forçar a rebre una ajuda no necessària. En molts casos quan una persona sol·licita una ajuda puntual ens obstinem a imposar la nostra ajuda més enllà del que la persona necessita.
  • Evitar la sobreprotecció. Hem d’evitar fer de “àngel de la guarda”, anar “netejant el carrer” per on camina la persona o intentar a tot moment “endevinar” el que necessita.
  • No generalitzar, el comportament d’una persona amb deficiència visual no té perquè ser igual al d’una altra.

Comunicació:

  • Parlar en un to normal, a poc a poc i clar. No cridar o elevar la veu.
  • No substituir el llenguatge verbal per gestos, doncs aquests, en molts casos, no podran ser percebuts per l’altra persona.
  • Ser específic i precisos en el missatge, a fi de no confondre o saturar a la persona.
  • No utilitzar paraules com “aquí”, “allí”, “això”, “allò”… ja que van acompanyades amb gestos que no poden veure’s per la persona. En aquestes situacions és preferible utilitzar termes més orientatius com “a esquerra de la taula”, “a la teva dreta”, “davant de la porta”, “darrere de tu”. En ocasions, pot ser també útil conduir la mà de la persona cap a l’objecte i indicar-li del que es tracta.
  • Utilitzar normalment les paraules “veure”, “mirar”, etc.; no considerar-les com a termes tabú doncs les pròpies persones amb ceguesa i deficiència visual les utilitzen normalment en les seves converses.
  • Evitar exclamacions que poden provocar ansietat a la persona tals com “ai!”, “cura”, etc., quan vegem un perill per a ella (una porta oberta, un obstacle en la vorera, etc.). És preferible emprar una exclamació més informativa, com a “alt”, amb la finalitat d’evitar que segueixi avançant i explicar-li després, verbalment, el perill o ajudar-li perquè pugui evitar-ho.

Educació a l’escola: 

Actualment, més del 98% de l’alumnat amb discapacitat visual s’escolaritza en col·legis ordinaris, seguint el currículum escolar oficial.

Aquest alumnat rep una atenció complementària en funció de les seves necessitats específiques relacionades amb la discapacitat visual:

  • Ensenyament del sistema braille
  • Noves tecnologies
  • Autonomia personal
  • Orientació i mobilitat
  • Competència social
  • etc.

braille

L’objectiu és aconseguir la major normalització i inclusió del menor en l’entorn familiar, social i educatiu. Això es fa, a través de les següents activitats:

  • Valoració diagnòstica de les capacitats i dificultats del menor.
  • Acolliment i acompanyament a la família, si ho necessita.
  • Assessorament especialitzat sobre les necessitats del nen i la família.
  • Orientació sobre el programa d’intervenció.
  • Intervenció de professionals especialitzats que conformen Equips Específics compostos per diversos professionals (psicòlegs, mestres, terapeutes, treballadors socials, tècnics de rehabilitació…).
  • Coordinació amb altres centres, escoles i serveis d’atenció primerenca.
  • Informació sobre els recursos existents.

Activitats per a nens cecs: 

A la web de Petit Explorador trobareu algunes activitats que podeu fer amb nens amb deficiència visual, per exemple:

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *