10 Metodologies que tot professor del segle XXI hauria de conèixer

Categories: Educació i nens.

Estem assistint a la desaparició de l’escola tal com l’enteníem fins ara. L’escola ja no és un lloc estàndard i homogeni, sino que s’està convertint en un espai obert als canvis. Poca poc, es substitueixen les classes magistrals per trobades obertes on l’alumne i el professor se situen al mateix nivell.

I quines metodologies poden utilitzar els professor per assistir a aquest canvi en l’educació? Avui al Petit Explorador et portem un llistat de les metodologies que tot professor del segle XXI hauria de conèixer:

 

1. Aprenentatge basat en projectes:

Consisteix en un mètode que permet combinar diverses matèries alhora. Permet als alumnes adquirir coneixements i competències clau a través de l’elaboració de projectes que donen resposta a problemes de la vida real.

Partint d’un problema concret i real, semblen evidents les millores en la capacitat de retenir coneixement per part de l’alumnat. Desenvolupen competències complexes com el pensament crític, la comunicació, la col·laboració o la resolució de problemes.

10 passos per començar amb l’aprenentatge basat en projectes:

  1. Triar el tema vertebrador del projecte: Pot partir dels alumnes, del professor o compartit. L’important és que el tema sigui proper als interessos del grup i resulti atractiu per a ells.
  2. Identificar i posar en comú els objectius i continguts curriculars: Si participen professors d’assignatures diferents, el primer pas és identificar els continguts curriculars que es volen treballar i posar-los en comú.
  3. Activitat sorprenent: Els professors han d’iniciar els projectes amb una activitat que motivi als alumnes a investigar sobre el tema. Ha de generar preguntes i dubtes.
  4. Llista de desitjos i necessitats d’aprenentatge: S’han d’identificar els continguts a aprendre, així com el producte final. Exposarem la llista de paraules clau en un lloc visible de l’aula perquè tinguem sempre clar cap a on anem.
  5. Elecció del producte final: és necessari triar amb quin producte anem a exposar als altres nostres aprenentatges. El producte final ens va a marcar què competències va a adquirir l’alumne.
  6. L’elecció de les competències: Si el producte final és elaborar un recurs multimèdia en grup els alumnes adquiriran unes capacitats diferents de si el producte final és una presentació oral per parelles.
  7. Terminis i fases del projecte: S’han de definir les tres fases
    1. Etapa de recerca i planificació
    2. Etapa de desenvolupament del producte final
    3. Etapa d’exposició i avaluació
  8. Establir metes d’aprenentatge: La rúbrica és una eina fonamental perquè els alumnes puguin avaluar el seu propi procés i tant ells com el professor tinguin clara la meta final.
  9. Els amics crítics: Els alumnes poden fer intercanvis de grup temporals per aportar idees a altres companys. En aquests intercanvis han d’ajudar dient què està bé i què pensen que han de millorar.
  10. Exposició pública: Serà en aquest moment on es proporcioni a l’alumnat una avaluació final sobre els seus resultats d’aprenentatge.

 

2. Gamificació

Es tracta d’una eina que neix de la necessitat de connectar amb els interessos de l’alumne. Consisteix a utilitzar els videojocs com un sistema d’aprenentatge amb el qual motivar a l’estudiant i desenvolupar habilitats d’aprenentatge mitjançant els sistemes clàssics de videojoc: fases, reptes, nivells, avatars, etc.

Aquesta tendència es va consolidar amb la creixent inclusió de la gamificació en els currículums lectius i s’estima que aquesta inclusió segueixi guanyant pes en el futur.

 

3. Flipped classroom

Mitjançant aquesta via, les lliçons s’estudien a casa a través de vídeos i altra documentació, mentre que les tasques es desenvolupen a l’aula.

El principal objectiu d’aquesta metodologia és optimitzar el temps en classe dedicant-ho, per exemple, a atendre les necessitats especials de cada alumne, desenvolupar projectes cooperatius o treballar per projectes.

És una de les metodologies modernes que ha guanyat més popularitat en els últims anys.

 

4. Aprenentatge servei

Aquest mètode és una activitat complexa que integra el servei a la comunitat amb l’aprenentatge de continguts, competències, habilitats o valors. En l’APS es fonen intencionalitat pedagògica i intencionalitat solidària.

Combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.

És una proposta innovadora que parteix d’elements tan coneguts com el servei voluntari a la comunitat i l’adquisició d’aprenentatges.

 

5. Aprenentatge cooperatiu  

En l’aprenentatge cooperatiu, l’objectiu final és sempre comú i es va a aconseguir si cada un dels membres realitza amb èxit les seves tasques. S’estructura sobre la base de la formació de grups d’entre 3-6 persones, on cada membre té un paper determinat. Per assolir els objectius cal interactuar i treballar de forma coordinada.

Treballar en grup millora l’atenció, la implicació i l’adquisició de coneixements per part dels alumnes.

 

Encara que aquest sistema no és completament nou, a poc a poc s’introdueixen petites novetats. En un món cada vegada més globalitzat i interdependent cal aprendre des del col·legi a relacionar-se amb els altres i treballar en equip.

 

6. Aprenentatge col·laboratiu

El treball col·laboratiu és una expressió pròpia de la cultura de la col·laboració i que atorga a l’estudiant la responsabilitat d’aprendre. No obstant això, en aquesta situació el treball del professor segueix existint. De fet la responsabilitat és encara major que en el treball cooperatiu ja que és el professor qui ha de dissenyar i articular prèviament les activitats.

Clarament diferents treball cooperatiu i treball col·laboratiu, tenen un punt en comú que els uneix i que els situa dins de paradigmes allunyats del conductisme: la reflexió.

 

 

7. Aprenentatge basat en problemes 

És un procés de aprenentatge cíclic compost de moltes etapes diferents, començant per fer preguntes i adquirir coneixements que, per la seva vegada, porten a més preguntes en un cicle creixent de complexitat.

Posar en pràctica aquesta metodologia no suposa només l’exercici d’indagació per part dels alumnes, sinó convertir-ho en dades i informació útil. Les quatre grans avantatges observades amb l’ús d’aquesta metodologia són:

  1. El desenvolupament de el pensament crític i competències creatives
  2. La millora de les habilitats de resolució de problemes
  3. L’augment de la motivació de l’alumne
  4. La millor capacitat de transferir coneixements a noves situacions

La característica més innovadora del ABP és l’ús de problemes com a punt de partida per a l’adquisició de coneixements nous i la concepció de l’estudiant com a protagonista de la gestió del seu aprenentatge.

 

8. Design Thinking 

El Design Thinking o “Pensament de Disseny”. És una metodologia que ve de món dels negocis i planteja la resolució de problemes complexos aplicant el pensament i eines que empra un dissenyador. Els atributs associats a aquesta metodologia són: treball col·laboratiu, empatia, creativitat, optimisme.

Una de les eines que poden ser més eficaços per als educadors en el context actual, i que ajuda a trencar amb l’herència de l’ensenyament més tradicional.

 

9. Thinking Based Learning

Necessitat d’ensenyar als alumnes a treballar amb la informació que reben a l’escola. Ensenyar-los a contextualitzar, analitzar, relacionar, argumentar … En definitiva, convertir informació en coneixement.

Aquest és l’objectiu del thinking-based learning o aprenentatge basat en el pensament, desenvolupar destreses del pensament més enllà de la memorització, desenvolupar un pensament eficaç. 

 

 

10. Aprenentatge Basat en Competències

Per definició, tot aprenentatge té obté com a objectiu l’adquisició de coneixement, el desenvolupament d’habilitats i la solidificació d’hàbits de treball. L’Aprenentatge Basat en Competències representa un conjunt d’estratègies per aconseguir aquesta finalitat.

A través d’eines d’avaluació com les rúbriques, els mestres poden impartir el currículum acadèmic sense desviacions del pla d’estudis vigent però enfocant-ho de forma diferent, posant en pràctica exemples reals i, així, transmetent als seus alumnes una dimensió més tangible de les lliçons.

 

 

Encara queda molt treball per fer, i esta en les mans dels mestres i professors portar aquest canvi a l’aula. I, la meta per als centres educatius és experimentar una reforma en els mètodes i les eines educatives.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *