Homeopatia per a la lactància

Categories: Productes i Botigues per nens.

El dolor de les esquerdes en els mugrons pot resultar molt intens, fins al punt d’obligar a la recent mamà a suspendre la lactància. Per evitar que apareguin, és aconsellable rentar i assecar bé la zona del mugró abans i després de donar el pit. Una altre opció que també pot ajudar es recórrer a l’homeopatia.

Molèsties al mugró:

  • Phytolacca: és un dels millors remeis per a inflamació i infecció de les mames i les esquerdes en els mugrons, particularment quan els pits estan pesats i durs. Quan el bebè comença a mamar el dolor es reflecteix per tot el cos.
  • Croton tiglium: utilitzarem aquest remei quan el pit està inflat i dur, els mugrons són sensibles al més lleu frec amb la roba i el dolor es reflecteix fins a l’esquena.
  • Sulfur: remei a utilitzar quan les esquerdes són molt grans i sagnen fàcilment. Sol haver-hi una gran picor, els dolors són aguts i apareixen quan el bebè comença a succionar.
  • Caléndula: pot prendre’s en grànuls o aplicar-se localment. Ajuda a cicatritzar i redueix el dolor. Molt útil quan hi ha supuració.
  • Graphites: D’altra banda, el remei és prescrit per a supuracions, en particular si el líquid és mès groc, untuoso i espès, amb una aparença melosa. En general, les supuracions provoquen importants picors i una forta sensació de cremor. Aquestes sensacions s’alleugen amb el fred.
  • Causticum: quan la mare té la sensació de tenir els mugrons en carn viva: cremen, piquen i couen, com si els tiressin alcohol damunt.
  • Silicea: quan les esquerdes s’ulceren, es produeixen abscessos en el pit o al voltant del mugró. La mare està feble, insegura, li suen les mans i els peus.
  • Lac caninum: els dolors són continus, agreujats al menor moviment, fins al punt que s’ha d’aguantar els pits amb les mans en caminar o moure’s.

 

La millor manera de promoure la secreció de llet és estimulant al bebè a mamar, fins que brolli la llet. Si malgrat això hi ha falta de llet et proposem alguns remeis.

Falta de llet:

  • Ignatia: ens serà útil quan sospitem que la tensió emocional, la tristesa o un disgust impedeixen el flux de llet.
  • Pulsatilla: utilitzarem aquest remei quan la secreció de llet cessa per un disgust, ensurt o fins i tot per un refredat.
  • Calcarea phosphorica: quan la falta de llet no té una causa específica, aquest remei millorarà el subministrament de llet en pocs dies.
  • Calcarea carbónica: quan hi ha llet però és insuficient de bon principi també podem pensar en aquest remei.
  • Urtica urens: és un dels grans remeis per a la falta de secreció de llet, fins i tot havent-hi un gran augment de volum de les glàndules mamàries.
  • Ricinus: aquest remei serà útil per augmentar la producció de llet, quan no hi ha altres causes aparents.
  • Lac caninum: un altre remei que sol actuar bé en tots els casos de falta de llet.

 

 

La hipergalactia o excessiva secreció de llet és poc freqüent, però és molt complicada per a la mamà. Es produeix en aquests casos una secreció contínua de llet que el nounat no és capaç d’aprofitar.

Excés de llet:

  • Calcària Carbònica: secreció làctica augmentada, fluent, aquosa i blavosa.
  • Pulsatilla: llet augmentada amb pits inflats. Galactorrea fora de l’embaràs.
  • Ricinus: pits inflats, inflamats, amb ganglis axil·lars dolorosos, i dolors en els braços.

 

És important recordar que l’automedicació en cas de trastorns de la lactància és perillosa per a la mare però sobretot per al bebè. Sobretot, perquè els principis actius dels medicaments utilitzats durant aquest període es troben a la llet materna. Així, davant l’aparició dels primers dolors mamaris és imprescindible consultar al metge.

Després d’haver detectat exactament la malaltia, l’homeópata prescriurà els remeis adequats. Els tractaments homeopátics són cada vegada més aconsellats perquè no tenen cap contraindicació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *