El Camí de Sant Jaume: etapes

Categories: Excursions amb nens i Parcs Naturals.

Hem parlat ja força del Camí de Sant Jaume i ara ens agradaria comentar-vos coses sobre el seu recorregut. Que podem esperar, com fer-lo? Com arribar?

El Camí de Sant Jaume: etapes. Comencem pel seu recorregut, el que nosaltres anomenem etapes, són diferents parts del Camí que podeu fer en un únic viatge. Tenint en compte que estem caminant amb nens, l’objectiu d’arribar a Santiago s’ha de plantejar o bé perquè sortim des de la província de Galicia o bé perquè optem per a fer el Camino en diferents anys o etapes. Un altre aspecte que hem tingut en compte a l’hora de definir les etapes és que es pugui accedir en transport públic. Els kilòmetres de distància des de la vostra provincia fins a Santiago seran cada vegada més llargs i per tant fer un recorregut en cotxe pot resultar molt pesat tant pels nens com pels conductors que subint han d’anar descansant o bé tornant-se si hi ha més d’un adult al cotxe. I finalment les etapes les hem fet considerant que els nens caminen al voltant dels 20 km al dia. Si bé és cert que nosaltres vem començar amb nens petits d’uns 6 anys i per tant la primera etapa que vem fer, cada dia feiem uns 12-15km. La nostra experiència ha estat que els nens han volgut allargar els dies del Camino i cada any han estat capaços de caminar més kilòmetres. Cadasqú però ha de conèixer el seu grup i definir aleshores el recorregut.

Com en tots els Camins de la vida, al caminar amb altres persones i no fer-ho un sol, s’han de tenir moltes opinions en compte. Per això, la nostra opinió és només una suggerència. L’escolta del grup forma part del Camí.

En totes les etapes podeu obtenir la credencial de Peregrino a l’inici en els mateixos albergs. Per seguretat, demaneu-los abans de començar, però fins i tot els albergs privats en tenen i per 2€ (el 2015) les venen. Anar segellant als abergs, botigues, esglèsies o diferents indrets d’interès pels que passem pel Camí és un dels alicients dels nens i realment hi ha alguns segells molt xulos.

Etapa 1: De Roncesvalles a Pamplona.

El Camí Francés, que ja vem explicar en un altre post que és el que nosaltres hem fet en diverses ocasions, comença a Sant Jean de Pie du Port o Roncesvalles, poblacions diferents segons si estan a España o a França. Bé, aquestes primeres tres etapes, fins arribar a Pamplona son força dures. De fet amb nens, encara no les hem fet. Estem esperant a que les seves edats siguin suficients com per fer la forta pujada d’inici i la conseqüent baixada. Es troben en un terreny força alt i és per això que la temperatura sol ser baixa i cal reforçar el que vem dir que portaríem a la motxilla.

Com arribar-hi? A Pamplona hi ha tren de renfe que ens acosta sense problemes i d’aquí hi ha un bus que ens porta fins a Roncesvalles per començar el camino.

A Pamplona pel primer dia d’arribada és fàcil allotjarse en qualsevol hostal o bé buscar l’alberg de peregrins municipal. En funció del volum de gent que tinguin ens deixaran fer reserva prèvia.

Etapa 2: de Pamplona a Logroño.

Aquesta estapa és molt alegre i animada en quant a que te un parell de dies de pujada força animades, és a dir difícils! Fins i tot podeu trobar que una etapa us deixa una mica esgotats i sembla que el poble no arriba mai … està amagat! Vaja ànims i endavant. Per contra els pobles pels quals passeu tenen molts els antics “abrevaderos” al mig del poble, on es pot veure aigua ben fresqueta i d’altra banda també es poden banyar els nens un cop arribats a l’alberg. És una etapa plena d’opcions per mullar-se, així que disfruteu-les!

A l’acabar, a Logroño es pot arribar en tren així que podeu tornar a casa tranquils.

Etapa 3: de Logroño a Burgos.

Aquesta etapa és força maca i s’ha de gaudir molt abans de les ombres, doncs potser les tindrem una miqueta lluny quan acabem.

A l’arribada a Burgos, l’albergue municipal està molt centric i hi ha un bus que us acosta a l’estació de tren. Està molt bé, però si hi ha les festes no intenteu dormir. Gaudiu de les festes i ja dormireu l’endemà. A banda, des del mateix albergue us ofereixen una visita guiada gratuïta per la ciutat de Burgos. És molt amena i val la pena per veure la fabulosa catedral i conèixer altres llegendes com la del Cid Campeador.

Etapa 4: de Burgos a León.

Potser l’etapa més complicada en quant a les temperatures. La calor es fa molt palessa en algunes de les jornades que són llargues, planes i sense cap arbre a la vista. Les fotografies però son fabuloses. Els camps plens de girasols al llarg de tot el Camí son preciosos de veure.

Etapa 5: de León a Sarria.

Aquesta etapa comença per la meseta però acaba entrant a Galícia i per tant pujant un parell de turons com Foncebadón i O’Cebreiro. Són un parell de pujades una mica fortes i a O’Cebreiro es dona la possiblitat de pujar a cavall. Això no ho hem provat, … però no descartem experimentar-ho en una altre Camí. Les ganes no faltaven doncs es veuen cavalls forts i el Camí és assequible en tot moment.

En aquesta etapa també cal destacar que teníeu dos opcions de recorregut, una és passar pel Monestir de Samos i l’altres és anar per Sant Xil. La decisió és pren en el darrer dia, abans d’arribar a Sarria. Nosaltres hem fet les dues … i totes tenen el seu encant. Així que la recomanació seria que deixessiu que el Camí us guiés.

I finalment, busqueu pel Camí fruits vermells, mores, mores silvestres, frambueses, maduixes i aràndanos. Son delicisiosos i als nens els hi encantaran.

Hem triat Sarria com a punt de final d’etapa doncs hi ha una estació de renfe que porta directe a Barcelona.

Etapa 6: de Sarria a Santiago.

Darrera etapa! És l’etapa més concurreguda del Camí. A alguns els hi pot semblar les Rambles. Tot s’ha de mirar amb altres ulls, la sensació de que ets una mica un turista és més visible ara que ens acostem a Galícia. Molts pobles han crescut moltíssim des de que nosaltres vem fer el Camí per primer cop fa gairebe 15 anys i l’esperit del Camí s’ha de buscar o millor mirar de mantenir entre tots. A partir d’aquí hi ha uns 111 km fins a Santiago i per tant suficients kilòmetres com per obtenir la Compostelana. Això fa que molts peregrins optim per començar aquí la seva andadura.

A Santiago trobarem a 3km abans de la gran Catedral, l’albergue del Monte de Gozo. Tant si decidiu allotjar-vos com si no, val la pena veure’l. És com un campus universitari amb capacitat per a més de 300 pelegrins i us podeu allotjar 3 nits seguides!

Etapa 6 plus: de Santiago a Finisterre

Aquesta etapa tant si la feu caminant com si la feu en bus, val la pena per viure un cop més l’experiència del Camino. Un cop a Finisterre veure-ho que  hi ha peregrins que cremen les seves pertinences. És un símbol de neteja, de deixar enrera tot allò que durant el Camí hem anat col·locant en les pedres (el cansament, la rutina, la por, l’egoisme, l’enveja, la tristessa, la melanconia, les comparacions, ….) Vaja cadascú sabrà que deixa pel Camí … i aleshores és el moment de vestir-se de blanc amb roba neta i pura, doncs la nostra ànima està neta de tot això que hem cremat i viva per començar una nova etapa.

Veure-ho enamorats que es declaran, parelles que se separan, amics que es declaran, famílies que es reconcilíen, amics que ja no són més amics, … moltes històries en cada pelegrí i totes elles molt interessants.

Buen Camino peregrinos!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *