Blog del Petit Explorador

Ocio en familia en Cataluña

 

Categoría: Salud y niños

Educació Alimentària per als més petits

L’obesitat s’està convertint, en els països desenvolupats, en un problema tan transcendent com la desnutrició infantil en els països subdesenvolupats. La preocupació de l’OMS és que es converteixi en epidèmia: l’epidèmia del segle xxi.

Més de 300 milions de persones adultes al món pateixen obesitat, d’aquestes 110 són nens. L’alarma no és solament per les xifres escandaloses, sinó per les greus conseqüències que se’n poden derivar. Hi ha un lligam molt clar entre obesitat i malalties cròniques no transmissibles. De fet, dels deu factors de risc identificats per l’OMS com a clau per al desenvolupament de malalties cròniques, cinc estan relacionats amb l’alimentació i l’activitat física. L’obesitat, el sedentarisme, la hipertensió, la hipercolesterolèmia i el consum insuficient de fruita i verdura són, segons l’OMS, els factors de risc clau per al desenvolupament de malalties cròniques.

Causes de l’obesitat

L’augment de l’obesitat infantil es deu a canvis en el seu estil de vida: uns hàbits alimentaris que s’allunyen de la dieta mediterrània i que tenen com a base l’abundància d’aliments i l’alt consum de productes molt calòrics, l’augment del sedentarisme i una disminució de l’activitat física.

El 8% dels nens espanyols no esmorzen i passen una mitjana de 2 hores i mitja al dia davant del televisor i mitja hora a l’ordinador (estudi Enkid 2001). La dieta dels nens i adolescents es basa en un excés d’aliments sobretot d’origen animal (carn, embotit, lactis) i dels que contenen una gran quantitat de sucre i sucres refinats (brioixeria industrial, galetes, begudes carbonatades, etc.). Per altra banda, disminueix el consum d’aliments rics en fibra (fruita i verdura) i hidrats de carboni complexos. Però, quins factors indueixen els infants i els adolescents a escollir aliments poc saludables?

Factors econòmics i geogràfics. Nuclis amb un nivell socioeconòmic baix tenen més tendència a aliments hipercalòrics perquè són més barats.

Factors cognitius. Coneixements sobre alimentació i salut erronis duen a dietes desequilibrades.

Factors personals. Preferències i aversions.

Factors socials. Rebuig social del nen obès.

Factors psicològics. L’obesitat en la infància també afecta l’estat psicològic, amb una baixa autoestima, sentiment d’inferioritat i aïllament.

 

Com cal actuar?

Donat que l’obesitat és una malaltia multifactorial, les estratègies per combatre-la actuen sobre els múltiples factors, amb la finalitat que els joves adoptin estils de vida saludables. Cal ressaltar la importància dels programes de prevenció, especialment en l’edat infantil i adolescent. És fonamental promoure l’adquisició d’hàbits alimentaris i un estil de vida saludable en aquesta etapa, juntament amb la promoció de l’educació nutritiva en tres àmbits: nens, escola i família.

La prevenció ha de ser més exigent en nens amb factors de risc. La causa és un canvi social, econòmic i geogràfic, per això cal crear un entorn adequat per a l’individu en què l’accés a un estil de vida saludable sigui possible. La solució no és posar a dieta tots els nens obesos, sinó que cal canviar les conductes.

Per a més informació, visiteu Nutrieducat.cat  on trobareu una revista sobre alimentació i salut per petits i grans.

Activitats de cap de setmana amb nens (1)

Ja tornem a agafar l’empenta d’un nou curs escolar i son moltes les activitats que podem fer el cap de setmana amb els nens per anar aprenent i gaudint d’una estona d’oci plegats.

El curs escolar és molt llarg i si ens fixem un 1 o 2 objectius per assolir amb els nens, segons la seva etapa, serem més conscients del que aprenem i podrem aprofundir més.

Per tant des del Petit Explorador us volem fer algunes propostes d’objectius acompanyades de les activitats de cap de setmana que us poden ajudar assolir aquests objectius. En aquest article començarem per plantejar un parell d’objectius per a nens i nenes de primer cicle de primària.

Durant aquests anys, de 6 a 8 anys, els nostres fills ja tenen la psicomotricitat prou desenvolupada com per ser capaços de fer algun esport. Així mateix, a l’edat dels 6 a 8 anys, les ganes d’aprendre d’un nen o nena estan força definides. Tenen clar aquella activitat que els hi agradaria provar i aquella que no els hi desperta cap interès. Els nens i nenes de primer i segon de primària comencen a ser conscients de l’esforç que suposa algunes activitats, però si els hi fem veure, també son capaços de veure el guany que hi ha darrera i per tant si volen o no fer l’esforç.

Amb això, els objectius que ens podríem plantejar serien:

  1. Aprendre nocions bàsiques de cuina. I amb aquest objectiu les activitats de cap de setmana amb els nens poden ser:
    • Plantejar fer un taller de cuina al nen els dissabtes al matí.
    • Gaudir d’un dissabte al matí pares i fills junts d’un taller de cuina familiar
    • O bé plantejar-nos un taller cada cap de setmana a casa. Aquest taller el podríeu fer en blocs de 3 dissabtes. Per començar el primer dissabte es tracta de triar la recepta. Tots grans i petits us plantegeu fer la recerca. El segon dissabte anirem a comprar els aliments que ens calen. Així aprofitarem per visitar els mercats i conèixer el procés de la venda. I finalment el tercer dissabte el destinem a cuinar el plat que hem triat.
  2. Millorar la psicomotricitat o potenciar-la. Aquest objectiu pot anar lligat de les següents activitats de cap de setmana.
    1. Visitar els fabulosos parcs naturals de Catalunya.  A Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona hi ha molts parcs naturals tots ells amb una gran diversitat d’excursions i activitats organitzades els caps de setmana. Amb les excursions i activitats dels caps de setmana pares i fills podrem caminar, pujar i baixar muntanyes, enfilar-nos per llocs difícils, baixar pels rius i molt més.
    2. Els parcs amb tirolines també son un bon complement per millorar les habilitats psicomotores dels nens. Grimpant, pujant i baixant fem psicomotricitat però preparant els arnesos, agafant-nos i treien-los cada vegada també fem psicomotricitat fina.
    3. Descobrir els parcs públics de les ciutats o pobles també és una opció molt econòmica i atractiva pels nens. Es pot lligar a un objectiu de conèixer Catalunya. Els parcs públics hi ha normalment un seguit d’activitats motrius pels nens molt atractives per grimpar, enfilar-se, penjar-se, ajupir-se, cargolar-se, … tota una rotació d’activitats molt enriquidores pels nens. Alguns parcs que podeu visitar son: el Parc de Francesc Macià i el Parc del Comunidó a Andorra, amb una teranyina enorme que us portarà molt i molt alt.

 

Aquestes son algunes propostes d’activitats de cap de setmana, però segur que trobareu més al Petit Explorador.

Bon inici de curs!

Volem ajudar a menjar millor

 Tres anys assessorant persones amb ganes de menjar millor per motius estètics li han servit a Agnès Meléndez per descobrir que l’educació és una eina fonamental per evitar els trastorns alimentaris com l’obesitat. Per això, aquesta Enginyera Agroalimentària, Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments i Màster en Dietètica i Nutrició posa en marxa Nutrieducat, una revista divulgativa de la bona nutrició per a tota la família.

nutri_educat

1. Els catalans mengem malament?
Ho podríem fer molt millor. Es pot menjar bé encara que sigui amb la carmanyola a l’oficina, o encara que no tinguem temps per cuinar. Hem de ser conscients que allò que mengem no només en dona energia per funcionar, sinó que ens ajuda a viure més i amb millor qualitat.

2. És possible canviar certs hàbits?
Els costums dels adults són difícils de modificar. No dic que sigui impossible, perquè la meva experiència m’ha ensenyat que no ho és. Però considero que les males herbes s’han d’arrencar des de l’arrel.

3. Per això volen convèncer els infants?
Està demostrat que els hàbits els comencem a adquirir a partir dels 3-4 anys, establint-se cap als 11 anys. Això vol dir, que és una etapa molt important per a l’educació d’una conducta alimentaria adequada. Imagina’t quant de temps, diners i mals de caps ens estalviariem, si de ben petits ens haguéssin ensenyat i habituat a menjar adequadament.

4. O sigui que l’educació és l’origen de la mala alimentació?
El més habitual és carregar les culpes a la televisió, la publicitat o als canvis socials i laborals. En el fons de la qüestió però, hi ha l’educació que reben els nostres joves. Per això cal que relacionin el que mengen amb alguna cosa més que tenir una bona figura. Han d’aprendre que, a més de prevenir l’obesitat i altres trastorns alimentaris, una bona alimentació els ajudarà a evitar malalties com la hipertensió, la diabetis, malalties cardiovasculars, arteriosclerosi i fins i tot alguns tipus de càncer, entre d’altres. Aixó a aquesta edat queda molt lluny pero es van assentant les bases de la seva salut futura.

5. Els pares ja ho saben això?
Estan cada vegada més sensibilitzats però sovint ens trobem que també van desorientats. Són conscients que han de millorar certs hàbits alimentaris però no saben com fer-ho.

6. Quin és l’objectiu de la revista Nutrieducat?
Volem ajudar la família a menjar millor per tenir una bona qualitat de vida. I això vol dir que ho hem de treballar en les dues vessants i amb dos llenguatges, tant pels fills com pels pares i familiars.

7.  I com es pot fer una revista d’interès tant per grans com per petits?
Nutrieducat es divideix en dues parts. Una dirigida al públic infantil, amb uns personatges que els aniran explicant els components d’una dieta equilibrada. Es fan anomenar Els Nuet, un equip de redactors a les ordres del Xef Odoliva. Tots ells tindran la missió de redactar una revista per ajudar al poble a mantenir-se sa i fort i combatre els dolents de la història, el Xef Òxid i el seu exèrcit de Sucresterols.

8.  I pels grans?
L’altra part de la revista està dirigida als pares i educadors. L’objectiu d’aquesta part és informar sobre nutrició, alimentació i estil de vida saludable i també sobre totes les activitats tant governamentals, de fundacions, professionals privats, etc. que treballen en l’educació alimentaria pels més petits.